XIV Early Music Morella
Del 18 al 24 juliol 2025
CARMINIS
Early Music Morella celebra la seua XIV edició amb Carminis. La traducció usual de carminis del llatí és cançó i en la seua classificació formal de gènere, atenent al que en llatí i grec es coneix com a neutre, trobem una manifestació abstracta que abasta un concepte molt més ampli que el designat pel masculí o el femení, per la qual cosa la traducció adequada no seria tant cançó sinó conjunt de cançons i tot allò vinculat amb elles. En aquest món de cançons i tot allò vinculat ens endinsem en aquesta nova edició de l’Early Music Morella, evidentment delimitades entre l’Edat Mitjana, el Renaixement i els inicis del Barroc.
La composició musical medieval es va basar principalment en la monodia. Encara que des del segle XI existien tècniques de notació musical precises, aquestes composicions rarament s’escrivien en el moment de la seva creació a causa de la prevalença de la tradició oral en la transmissió musical. Moltes d’aquestes obres només es van transcriure quan van aconseguir prou difusió i notorietat, justificant així la seua inclusió en cançoners. De vegades, podien passar fins a un segle i mig entre la composició i la seua transcripció, i en molts casos, només es transcrivia la lletra, perdent-se la part musical per sempre. En aquesta edició de l’EMM, s’aborda aquest repertori monòdic vinculat a la poesia lírica, dramàtica o narrativa, des de la perspectiva dels trobadors, el qual art es va cultivar a Provença i es va estendre internacionalment des del segle XI, especialment a Occitània, Navarra, el regne d’Aragó i el nord d’Itàlia. També s’inclou el treball dels trobadors, poetes lírics en llengua d’oïl, que van desenvolupar la seua activitat al nord de França entre el segle XII i principis del XIV.
La lírica galaicoportuguesa es va desenvolupar al segle XII, inspirada en la lírica trobadoresca. A més dels gèneres amorós, d’escarn i sagrat, va introduir una temàtica original: la cantiga de amigo, en la qual el poema és expressat per una dona. La majoria d’aquestes cantigas no s’han conservat amb la seua música. No obstant això, les Cantigas de Santa Maria del segle XIII, amb 427 peces, sí que preserven les seves melodies. Aquests textos, compostos o recopilats en part per Alfons X el Savi, narren miracles de la Verge Maria, qui és enaltida com una dama de la poesia trobadoresca, convertint el rei castellà en el “trobador de la verge”. En paral·lel, els Minnesänger (trobadors alemanys) van desenvolupar el seu art a les corts germàniques durant els segles XII i XIII, encara que s’han conservat poques melodies d’ells, principalment en manuscrits del segle XV. Des de la perspectiva de la monodia religiosa en llatí destaquen el Laudario di Cortona i els Carmina Burana, a més de trops, seqüències i himnes. Exemples d’aquest repertori es troben també en el Còdex Calixtí (segle XII) de la catedral de Santiago de Compostel·la, una col·lecció de cants per a cerimònies jacobees, i en l’obra musical d’Hildegard von Bingen, composta per a les monges del monestir de Rupertsberg, on va ser abadessa.
Durant el Renaixement la cançó polifònica profana va experimentar una notable expansió i desenvolupament estilístic al segle XVI amb formes com la frottola, el villancet, la villanella, la chanson, el madrigal i l’ensalada. Aquest període va marcar una emancipació progressiva de l’esfera civil respecte a la religiosa, influenciada per l’ideal cortesà descrit a Il Cortegiano (1528) de Baldassarre Castiglione, emulat a tota Europa. A més, hi va haver una interacció entre gèneres aristocràtics i populars. El segle XVI va abandonar les formes fixes de la música medieval, adoptant gèneres d’arrels populars i estil homofònic, com la frottola i la villanella a Itàlia i el vilancet a Espanya. La invenció de la impremta, començant amb la publicació de l’Odhecaton d’Ottaviano Petrucci el 1501, va facilitar la difusió musical i va permetre l’existència dels primers èxits europeus, com la cançó “Mille regretz” de Josquin (ca. 1520), favorita de l’emperador Carles V. La influència d’aquestes cançons també es va reflectir en la música religiosa amb les Misses Parodia, on els compositors utilitzaven composicions polifòniques preexistents (com motets, chansons o madrigals) per unificar els cinc moviments de la Missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei).
Celebrem en aquest 2025 el cinqué centenari del naixement del gran compositor renaixentista Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). La proposta de commemoració se centra en el programa que estrenarà AvocalCdM, l’acadèmia de Capella de Ministrers, al voltant del Càntic dels Càntics (Cantica Canticorum) del gran mestre italià. També commemorem amb el Llibre Vermell el mil·lenari de Santa Maria de Montserrat, fundada l’any 1025 per l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, que té tanta vinculació amb la Dansa de la Mort de Morella.
Tot això sense deixar d’aprofundir en aquesta aventura musical en les pràctiques instrumentals, la mesura, la teoria i les tècniques de composició a l’Edat Mitjana i el Renaixement, els inicis de l’escriptura musical i les seves tècniques de notació, la música oral i escrita i les seves influències mútues a més de les músiques de caràcter instrumental o religiós. La combinació d’elements de la música històrica juntament amb els de tradició oral formen l’essència d’Early Music Morella, músiques per entendre, comunicar, escoltar, interpretar i gaudir des del seu coneixement i raonament. En aquesta edició, a més dels concerts del Festival i el Curs de perfeccionament instrumental i/o vocal, es podrà gaudir de multitud d’activitats paral·leles: visites guiades, exposicions, conferències, Med_Ren Jamsessions, tallers de construcció d’instruments i es posarà especial atenció a les accions de promoció internacional, activitats de caràcter social i de difusió i promoció de la música antiga per a joves, majors i col·lectius desfavorits. Serà un plaer compartir-ho amb tots vosaltres.
