ELISEO PARRA

Música i percussió tradicional

La necessitat d’acompanyar el cant amb percussió va donar lloc a una varietat d’instruments que va abastar, no sols, panderetes i panderos, també utensilis de cuina com ara: paelles, morters, culleres, morters, calders, etc… una cosa lògica si tenim en compte que era la dona la protagonista d’aquest tàndem. Així és, dels informants que ens van atendre en els meus anys de treball de camp, el 90 per cent van ser dones. En el curs s’ensenyaran primer els cantes i després la percussió, principalment pandereta i pandero per ser els més versàtils, per a després ajuntar tots dos en la interpretació dels gèneres: bolero, seguidilles, sevillanes, charros, ball sanabrés, de Peñaparda, de Maragatería, del Alosno, etc. Serà necessari portar pandereta amb pell i pandero quadrat amb baqueta. La que estiga interessada en paella ha de portar cullera i didal per a tocar-la. En definitiva, l’instrument es porta de casa.

De formació autodidacta, mentre era bateria del grup de rock MiGeneración, va estudiar per lliure solfeig i harmonia en el Conservatori de Barcelona durant els anys 70.
Va tocar jazz un temps curt i després va estudiar a l’Escola de Música de Vallvidrera mentre aprenia percussió llatina amb Pedrito Díaz. Va estar de cantant en orquestres de salsa com La Sonora Catalana i més tard va començar a interessar-se per la música tradicional.
En 1983 es trasllada a Madrid per a formar el grup Mosaic i grava un disc homenatge al gran folklorista segovià Agapito Marazuela.
De nou compagina la salsa amb el folklore i acompanya a cantants de tota mena.
En 1989 coneix a l’antropòleg José Manuel Fraile Gil i amb ell comença la faceta de recopilador per bona part d’Espanya. Mentre grava diversos discos de temes seus, tradicionals i de música sefardita amb la dra. Susana Weich Shahak.
En 1996 compon la música de la suite Romanç que va estrenar el Ballet Nacional en el Teatre de la Zarzuela amb la Simfònica de Madrid.
En 1998 grava el disc Tribus Hispanes que va representar un canvi de rumb en la seua carrera musical. En 2001 va musicar l’obra Peribañez i el Comendador d’Ocaña per a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic.
Dedicat des de llavors als concerts pel país, Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica ha pogut alternar aquests amb la labor docent, primer a l’Escola de Folklore de Madrid i després en diversos locals de la capital, així com cursos intensius durant 17 anys. En 2019 li van atorgar el premi internacional de folklore Agapito Marazuela. Ha gravat 22 discos i té escrita una biografia a càrrec del periodista Rafael Alba.