Capella de Ministrers
Carles Magraner

Capella de Ministrers
Carles Magraner
Sixena

---

Informació

Èlia Casanova, veu
Beatriz Lafont, veu
Laia Blasco, veu
Maria Morellà, veu
Robert Cases, arpa
Carles Magraner, viella

Procesional de les religioses de la sagrada, sobirana i il·lustríssima orde militar de Sant Joan de Jerusalem (s.XIV-XV). Música i litúrgia en un noble monestir femení: el Reial Monestir de Sijena.

Amb la finalitat de reunir la pregària de les dames nobles del Regne i Corona d’Aragó, es va fundar en 1188 per desig de la reina doña Sancha de Castella, esposa del rei Alfons II d’Aragó, el Reial Monestir de Sijena (Osca), amb religioses de la Sagrada, Sobirana i Il·lustríssima Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem. Els avatars dels dos últims segles (robatoris napoleònics, dissolució del patrimoni després de la desamortització, i l’àmplia destrucció del monestir en 1936), dificulten la investigació, encara que això no redueixi l’interès que suscita aquest antiquíssim i insigne cenobi femení per als estudiosos de la història i de les belles arts, mostrant amb aquest programa la seua importància musical.

Mínima és la documentació que conservem en l’actualitat, però suficient per a mostrar la relació que es va donar entre noblesa, litúrgia i música. L’estudi de les fonts, tant litúrgic-musicals com administratives, permet recrear-nos en una cuidada, sistematitzada i en no poques ocasions particular pràctica del cant dins de la litúrgia que va perdurar durant segles com a símbol identitari d’aquesta fundació reial. El seu Cerimonial (1588) és el compendi d’aquestes, describint-les i especificant els espais arquitectònics del cenobi i parament utilitzats per a la seua pràctica, estant musicalment confirmades i adornades pel seu Processional (s. XIV-XV).

El present programa ens traslladarà, mostrant una riquesa melòdica, a tres dels moments més significatius de l’any litúrgic: la festivitat de Sant Joan Baptista, els cants del qual evocarien a les religioses la seua professió en el monestir; la celebració del Mandatum del Dijous Sant, en la qual la reina fundadora va tenir tant d’interès en sistematitzar com a exemple de dedicació als pobres en una fundació hospitalària; i la intensitat de la Pasqua, mantenint més enllà del Concili de Trento la representació de la Visitatio sepulchri, en aquest cas, el denominat “cant dels àngels de Pasqua”.
Alberto Cebolla.