XV Early Music Morella

Early Music Morella celebra la seua XV edició amb el lema Virtus, aprofundint en la concepció de la virtut com l’excel·lència moral i la disposició de la persona per a obrar d’acord amb ideals orientats al bé, la veritat, la justícia i la bellesa. El vici, com a antítesi de la virtut, ha sigut històricament la seua contrapart, i l’al·legoria medieval de la Psychomachia representa precisament la lluita entre virtuts i vicis entesos com a forces oposades dins de l’ànima humana. El poema Psychomachia de Prudenci, compost a la fi del segle IV o a l’inici del V, és l’obra més influent d’aquest gènere: en ella, les virtuts —personificades com a figures femenines guerreres— combaten i vencen els vicis, també personificats. Així, la Fe venç la Idolatria, la Castedat la Luxúria, la Paciència la Ira, la Humilitat la Supèrbia, la Sobrietat la Molicia, la Caritat l’Avarícia i la Concòrdia la Discòrdia, simbolitzant el triomf del bé sobre el mal i subratllant la importància del control moral i espiritual.

En l’art medieval i renaixentista, la música sol aparéixer com a símbol d’harmonia i virtut, mentre que la discòrdia i el vici s’associen amb imatges de caos o de música profana. Les representacions de la Psychomachia en manuscrits, escultures i pintures poden incloure figures de músics al costat de les virtuts, evidenciant la relació entre aquestes al·legories i la música medieval i renaixentista, vinculada especialment a la seua funció pedagògica i formativa. En el context de la cultura i espiritualitat medieval, la lluita entre virtuts i vicis constituïa un tema central tant en l’educació moral com en l’art i en la vida dels personatges històrics. La virtut s’entenia com la disposició habitual a fer el bé i a viure d’acord amb els valors cristians i morals. Aquest any 2026 es commemora el VIII centenari de la mort de Sant Francesc d’Assís, model de virtut cristiana la vida del qual es caracteritzà per la humilitat, la pobresa, la caritat i l’amor a la creació, i els 750 anys del decés de Jaume I el Conqueridor, reconegut com a gran rei, legislador i líder preocupat per la justícia, la pau i l’administració, encarnant així els ideals morals del seu temps.

En aquest marc, s’abordaran repertoris medievals relacionats amb la virtut, com el cant gregorià —principal forma de música religiosa medieval, monòdica i vocal, utilitzada en la litúrgia cristiana per a lloar Déu i ajudar els fidels en el seu camí espiritual, elevant l’ànima i promovent la vida virtuosa—; l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen, un dels primers drames litúrgics medievals, compost al segle XII, que narra la lluita entre les virtuts i el dimoni per l’ànima humana, representant la Psychomachia i servint com a ferramenta educativa i espiritual; així com les Cantigues de Santa Mariad’Alfons X el Savi, que relaten miracles i favors de la Verge Maria, promovent la fe, la caritat i la devoció com a virtuts fonamentals. A més, nombrosos conductus tracten sobre la vida dels sants, la importància de la fe i la virtut i la lluita contra el pecat.

En el Renaixement, la música fou considerada una ferramenta educativa capaç de perfeccionar l’ésser humà i apropar-lo a la virtut. Humanistes i teòrics com Castiglione i Luter defensaven que la música exaltava l’ésser humà i ajudava a expressar i superar els seus problemes morals. La concepció platònica, recuperada en el Renaixement, sostenia que la música tenia un valor ètic: podia apropar les persones al bé i a la virtut, allunyant-les dels vicis. Així, la música continuà inspirant obres literàries i artístiques durant el Renaixement com a al·legoria de la lluita entre virtuts i vicis. La música vocal, especialment la polifonia, era emprada per a realçar textos poètics i morals, tant en l’església com en la cort, promovent valors com l’harmonia, la justícia i la bellesa moral, i mantenint una estreta relació amb el poder i la vida cortesana, on es valorava tant el virtuosisme musical com la formació moral dels músics. La música renaixentista associada a la virtut abasta des de la missa i el motet religiós fins al madrigal moral i la música per a viola de mà. Aquestes obres, tant religioses com profanes, promouen valors com la fe, la justícia, la temprança i l’amor pur, reflectint l’ideal humanista i l’esperit de la Psychomachia en la música del Renaixement. Exemple d’això són els madrigals de Claudio Monteverdi —amb textos que aborden la virtut i la moralitat— i les cançons per a viola de mà de Luis de Milán i Alonso Mudarra, basades en poesia moralitzant o filosòfica. També destaquen els motets que transmeten valors espirituals i ètics, com la devoció, la humilitat, la caritat, l’esperança i l’amor al proïsme, entre els quals es troben Ave verum corpusde Josquin des Prés, Tu es Petrus de Palestrina, O magnum mysterium de Tomás Luis de Victoria, Justorum animae in manu Dei sunt d’Orlando di Lasso, Ave verum corpus de William Byrd i Emendemus in melius de Cristóbal de Morales.

Tot això sense deixar d’explorar l’aventura musical que suposa la pràctica instrumental, la mensuració, la teoria i les tècniques de composició en l’Edat Mitjana i el Renaixement, així com els orígens de l’escriptura musical i els seus sistemes de notació, i la relació entre la música oral i escrita. La combinació d’elements de la música històrica juntament amb els de la tradició oral conforma l’essència d’Early Music Morella —música per a entendre, comunicar, escoltar, interpretar i gaudir des del coneixement i el raonament. En aquesta edició, a més dels concerts del Festival i el Curs de perfeccionament instrumental i/o vocal, es podrà gaudir de nombroses activitats paral·leles: visites guiades, exposicions, conferències, Med_Ren Jamsessions, tallers i una atenció especial a les accions d’intercanvi internacional, activitats de caràcter social i de difusió i promoció de la música antiga per a jóvens, majors i col·lectius desfavorits. Serà un plaer compartir-ho amb tots vosaltres.