XVI Early Music Morella
CONCORDIA
16-22 juliol 2027
Early Music Morella celebra la seua pròxima edició sota el lema Concordia, un concepte que remet a l’harmonia, l’acord i la convivència de les diferències, i que esdevé una clau especialment significativa per a comprendre la història cultural de la Mediterrània. Davant de la tensió i l’oposició simbolitzades per la discòrdia, la concòrdia representa l’equilibri entre veus diverses, la consonància, la capacitat de diàleg i la construcció d’una comunitat basada en la convivència, el respecte mutu i la recerca d’un bé compartit. En aquest sentit, la concòrdia no és només una idea moral, sinó també una manera d’entendre la cultura com a espai de trobada entre tradicions, sensibilitats i herències diferents. Recordar la «Concordia d’Alcanyís», acord al qual van arribar el 15 de febrer de 1412 els representants de la Generalitat d’Aragó, reunits a Alcanyís, i els de la de Catalunya, reunits a Tortosa, per establir un procediment destinat a elegir el successor de Martí I d’Aragó a la seua mort sense hereu. Així mateix, serveix com a homenatge a l’humanista valencià Joan Lluís Vives i als seus escrits «Sobre la concòrdia i la discòrdia del gènere humà», de 1529, obra cabdal del pacifisme cristià. En aquesta obra, Vives condemna rotundament la guerra entre els pobles i defensa la concòrdia com a pilar essencial de la *Philosophia Christi* davant de l’egoisme i la violència.
En el marc d’Early Music Morella, la concòrdia adquireix un valor central com a principi organitzador d’un festival que mira cap a l’Edat Mitjana i el Renaixement des de la pluralitat dels seus llenguatges musicals i culturals. Morella, per la seua pròpia història, constitueix un lloc idoni per a reflexionar sobre les tres cultures —cristiana, jueva i musulmana— i sobre l’empremta que van deixar en la formació de l’imaginari artístic, espiritual i sonor de la Península Ibèrica. La concòrdia, entesa com a convivència i diàleg entre mons diversos, permet abordar aquest llegat no com una suma de compartiments aïllats, sinó com una trama d’intercanvis, influències i ressonàncies compartides que han donat forma a la identitat cultural del nostre territori.
Així mateix, aquesta edició de 2027 es vincula amb la celebració dels 40 anys de Capella de Ministrers, fundada el 1987. També amb l’Any Felip II, una figura decisiva per a la història política i cultural de la Monarquia Hispànica. El seu regnat va ser un temps d’extraordinària complexitat, marcat per l’articulació de territoris, llengües, tradicions religioses i realitats culturals molt diverses. En aquest context, la idea de concòrdia adquireix un sentit històric profund, en al·ludir tant a l’ideal de cohesió com a les tensions inherents a un imperi plural. Des d’aquesta perspectiva, el festival pot dialogar amb el temps de Felip II no sols des de la cronologia, sinó també des d’una reflexió sobre la unitat en la diversitat, la diplomàcia cultural i el paper de la música com a instrument de representació, integració i prestigi.
En aquest marc s’abordaran repertoris medievals i renaixentistes que expressen la concòrdia en les seues diferents dimensions: com a harmonia sonora, com a equilibri espiritual i com a metàfora de la convivència. El cant gregorià, la polifonia sacra, el repertori de tradició hispànica i les músiques vinculades a contextos cortesans i urbans permetran explorar com la música va servir històricament per a ordenar el món sensible i proposar models de concòrdia entre l’ànima, la comunitat i allò diví. De la mateixa manera, la música vinculada als intercanvis culturals entre cristians, jueus i musulmans oferirà un marc privilegiat per a reflexionar sobre els encreuaments d’estil, llengua i transmissió que van fer possible un patrimoni musical compartit.
En el Renaixement, la música va ser entesa com una eina de formació i de civilització, capaç de refinar l’esperit i d’afavorir l’harmonia entre els individus. Humanistes i teòrics van subratllar el seu poder per a educar, commoure i ordenar les passions, convertint-la en una metàfora privilegiada de la concòrdia social i moral. La música vocal, la polifonia i el repertori cortesà van expressar amb especial claredat aquesta aspiració a la unitat en la diversitat, tant en l’esfera religiosa com en la profana. Així, la concòrdia es manifesta no sols com a tema, sinó com a principi estètic: en l’organització de les veus, en el diàleg entre estils i en la capacitat de la música per a transformar la diferència en bellesa compartida. Com a guia musical podem trobar una concòrdia espiritual amb Hildegarda, el cant gregorià o Tomás Luis de Victoria. Una concòrdia comunitària, amb les cantigues, els conductus, els repertoris litúrgics col·lectius, i una concòrdia sonora amb Josquin, Morales o Palestrina.
Tot això sense deixar d’explorar l’aventura musical que suposen la pràctica instrumental, la mensuració, la teoria i les tècniques de composició en l’Edat Mitjana i el Renaixement, així com els orígens de l’escriptura musical i els seus sistemes de notació, i la relació entre la música oral i l’escrita. La combinació d’elements de la música històrica amb els de tradició oral conforma l’essència d’Early Music Morella —música per a entendre, comunicar, escoltar, interpretar i gaudir des del coneixement i el raonament.
En aquesta edició, a més dels concerts del Festival i del Curs de perfeccionament instrumental i/o vocal, es podrà gaudir de nombroses activitats paral·leles: visites guiades, exposicions, conferències, Med_Ren Jamsessions, tallers i una especial atenció a les accions d’intercanvi internacional, activitats de caràcter social i de difusió i promoció de la música antiga per a joves, majors i col·lectius desfavorits, així com la incorporació d’una proposta de formació permanent del professorat.
Serà un plaer compartir-ho amb tots vosaltres.


